sábado, 22 de diciembre de 2012
EL SUPERBARBER DE SEVILLA
El Superbarber de Sevilla.
El Superbarber de Sevilla és la més famosa de les òperes de Rossini.Les seves melodies són cèlebres, el seu ritme és incessant i està carregada d’humor.És una obra fonamental en el seu repertori.
La compañía Tricicle, ens va proposar una adaptació àgil, plena de vitalitat i d’enginy pensada per a tots els públics.
Figaro, el barber més simpàtic, trapella, descarat, manefla, xafarder i xerraire de Sevilla, un personatge que sempre es fica on no el demanen i s’ho passa d’allò més bé embolicant la troca, ens explica com va aconseguir amb la seva intel•ligència i la seva astúcia, burlar la vigilància del vell Bartolo, un home avar, gelós i malcarat, per tal que el seu patró el compte d’Almaviva i la seva estimada, Rosina, es poguessin trobar…
Quin embolic! Però,….. amb final feliç.
El que de ben segur ens hem trobat, és una història per passar una bona estona amb riallades assegurades!
Un espectacle operístic, amb personatges simpàtics i un argument entretingut i senzill de seguir pel nostra alumnat.
miércoles, 19 de diciembre de 2012
FELICITATS, CRISTINA !!!
FELICITATS,CRISTINA!!!
Enguany es va celebrar el 9è concurs anual de “Petits Contes” per a nens i nenes de entre 8 i 12 anys. La nostra companya, Cristina Bonillo, ha estat la guanyadora del primer premi, en la secció de mentiders, amb el seu conte titulat:”Les mentides del lloro”.
El lliurament dels premis va ser el passat dia 17 al Centre Cívic “Jardins de la Pau”.
Volem agrair la col•laboració de tots els alumnes de 3r,4t,5è i 6è de la nostra escola, per la seva participació i esperem que gaudiu llegint les històries que pogueu trobar a la pàgina: http://contes.ccjardinspau.org/.
CRISTINA BONILLO A LA RÀDIO
CRISTINA BONILLO A LA RÀDIO
domingo, 25 de noviembre de 2012
miércoles, 31 de octubre de 2012
domingo, 28 de octubre de 2012
domingo, 7 de octubre de 2012
martes, 11 de septiembre de 2012
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
INICI DE CURS
Mestres que impartiran classe a cinquè de primària:
La tutora Pepi Martín impartirà les àrees de Llengua Castellana, Matemàtiques, Coneixement del Medi i Llengua Anglesa, Música i Educació per la Ciutadania.
Llengua Catalana i Francès: Núria Augué
Science: Francesc Solera
Biblioteca i reforç: Maite Valderrábano
Educació Física: Karina Antolín i Eric Nadal
Càlcul, redaccions i dictats: Laura Magán
Informàtica: Eric Nadal
Salutacions,
Pepi
BENVINGUTS/DES AL NOU CURS 2012-2013
Hola,
sóc la Pepi , la
tutora de cinquè.
Us vull donar la benvinguda als/les alumnes,pares i mares de cinquè.
Comencem el nou curs escolar 2012-2013 ! Ja tornem a la feina.
Com
ja sabem tots, els alumnes, pares i mestres ens podrem informar i comunicar a
través d’aquest canal que vol ser una eina més en el nostre entorn
educatiu.
Aquest
bloc reflectirà la vida educativa de la classe de 5è: les activitats especials,
sortides, projectes i tot allò que tingui una rellevància destacable en el
nostre dia a dia. Així doncs, us donem la benvinguda i esperem que resulti
agradable la vostra visita per aquest el vostre bloc. Us convido a que
participeu activament en aquest bloc amb les vostres opinions, comentaris,
reflexions,etc.
Apa! Ens veiem a classe!
miércoles, 20 de junio de 2012
jueves, 14 de junio de 2012
martes, 12 de junio de 2012
sábado, 9 de junio de 2012
jueves, 10 de mayo de 2012
jueves, 3 de mayo de 2012
jueves, 26 de abril de 2012
domingo, 15 de abril de 2012
Sant Jordi 2012
Sant Jordi 2012,
La llegenda de Sant Jordi
De la famosa gesta de Sant Jordi i el drac hi ha tantes versions com a llocs de veneració.
Segons la tradició, la vila de Montblanc estava sent aterroritzada per un colossal drac. La bèstia s'havia instal·lat als afores del poble, infectant l'aire i l'aigua amb el seu alè fastigos i causant estralls entre el bestiar. En la seva cerca d'aliment, cada vegada s'aproximava més a les muralles, per la qual cosa els veïns van haver de buscar una forma de mantenir-ho apartat.
Van començar donant-li de menjar ovelles; quan aquestes es van acabar, van seguir amb els bous, i després amb els cavalls. I per fi no van tenir més remei que sacrificar als propis habitants.
Es van ficar els noms de tots en una olla, també el del rei, i el de la seva filla la princesa, i cada dia una mà innocent decidia qui moriria el matí següent.
I una tarda l'escollida va ser la princesa. Diuen uns que el rei va plorar i va suplicar als seus súbdits per la vida de la seva filla, però que de res li va servir, ja que no era l'únic pare desconsolat. Expliquen uns altres que el rei va lliurar a la seva filla amb valentia i enteresa. Sigui com sigui, la jove va sortir de les muralles i es va dirigir cap a la seva trista destinació.
Quan el terrible drac avançava cap a ella, va sorgir entre la boira un cavaller vestit de blanc sobre un cavall també blanc que va arremetre contra la bèstia. L'animal, ferit, es va sotmetre al cavaller, que li va lligar al coll un extrem del cinturó de la princesa.
La dama va prendre l'altre extrem del cinturó i, per a esbalaïment dels pobladors de Montblanc, va conduir al drac com a un gosset fins a la porta de la ciutat. Allà, a la vista de tots, el cavaller va rematar a la bèstia d'un precís cop de llança.
Diuen uns que el drac es va fondre i va ser absorbit per la terra. Expliquen uns altres que un gran toll de sang es va formar als peus del cavaller. Sigui com sigui, en aquell mateix instant va créixer un roser i de les seves branques van brollar vermelles roses.
Jordi, que és com es deia el cavaller, va obsequiar a la princesa amb una d'aquestes roses.
La gesta va fer que el sant cavaller aconseguís fama i popularitat durant l'Edat mitjana, i que fos escollit patró de la cavalleria i la noblesa.
La llegenda de Sant Jordi
De la famosa gesta de Sant Jordi i el drac hi ha tantes versions com a llocs de veneració.
Segons la tradició, la vila de Montblanc estava sent aterroritzada per un colossal drac. La bèstia s'havia instal·lat als afores del poble, infectant l'aire i l'aigua amb el seu alè fastigos i causant estralls entre el bestiar. En la seva cerca d'aliment, cada vegada s'aproximava més a les muralles, per la qual cosa els veïns van haver de buscar una forma de mantenir-ho apartat.
Van començar donant-li de menjar ovelles; quan aquestes es van acabar, van seguir amb els bous, i després amb els cavalls. I per fi no van tenir més remei que sacrificar als propis habitants.
Es van ficar els noms de tots en una olla, també el del rei, i el de la seva filla la princesa, i cada dia una mà innocent decidia qui moriria el matí següent.
I una tarda l'escollida va ser la princesa. Diuen uns que el rei va plorar i va suplicar als seus súbdits per la vida de la seva filla, però que de res li va servir, ja que no era l'únic pare desconsolat. Expliquen uns altres que el rei va lliurar a la seva filla amb valentia i enteresa. Sigui com sigui, la jove va sortir de les muralles i es va dirigir cap a la seva trista destinació.
Quan el terrible drac avançava cap a ella, va sorgir entre la boira un cavaller vestit de blanc sobre un cavall també blanc que va arremetre contra la bèstia. L'animal, ferit, es va sotmetre al cavaller, que li va lligar al coll un extrem del cinturó de la princesa.
La dama va prendre l'altre extrem del cinturó i, per a esbalaïment dels pobladors de Montblanc, va conduir al drac com a un gosset fins a la porta de la ciutat. Allà, a la vista de tots, el cavaller va rematar a la bèstia d'un precís cop de llança.
Diuen uns que el drac es va fondre i va ser absorbit per la terra. Expliquen uns altres que un gran toll de sang es va formar als peus del cavaller. Sigui com sigui, en aquell mateix instant va créixer un roser i de les seves branques van brollar vermelles roses.
Jordi, que és com es deia el cavaller, va obsequiar a la princesa amb una d'aquestes roses.
La gesta va fer que el sant cavaller aconseguís fama i popularitat durant l'Edat mitjana, i que fos escollit patró de la cavalleria i la noblesa.
sábado, 14 de abril de 2012
lunes, 9 de abril de 2012
sábado, 25 de febrero de 2012
miércoles, 22 de febrero de 2012
lunes, 30 de enero de 2012
Suscribirse a:
Entradas (Atom)