domingo, 20 de enero de 2013

BALLS I DANSES TRADICIONALS DEL PRAT



Durant aquest trimestre en l'àrea d'educació física i per treballar el projecte interdisciplinari del centre, El Prat del Llobregat, els alumnes de 5é de primària aprendran diferents balls i danses tradicionals del Prat que han estat recuperades pel grup de dansa Picacrestes.
Tot seguit us deixem una breu explicació de cada un d’ells i un vídeo de cada ball:
                                                                                 
DANSA DE CARNESTOLTES DEL PRAT DE LLOBREGAT
Al Prat s’hi ballava la dansa del Carnestoltes fins a mitjans del segle XIX. Entre el 1900 i el 1902, la colla Els Bajarts la va recuperar i, posteriorment, l’any 1952, se n’efectuà la restauració. Es va encarregar la instrumentació per a cobla de la dansa al reconegut Mestre Manuel Oltra, i van interpretar el ball l’Esbart Montserrat i l’Esbart Colla Petits Pratencs, durant els actes de Festa Major de 1952. Posteriorment, l’Esbart Català de Dansaires, en la seva feina de recuperació de danses tradicionals catalanes, dedicà una sessió a aquesta dansa ajudant així a que fos incorporada per diferents esbarts al seu repertori habitual.
El recull folklòric de Joan Comas i Vicens explica que una collada d’homes sols, formada per 18 o 20 ballaires, recorrien a l’estil d’una cercavila totes les masies de les rodalies del Prat el diumenge de Carnaval, al so d’un flabiol i un tamborí, tot ballant i fent recapta. El dilluns, les ballades i recaptes les feien pels carrers i places, davant les cases de les famílies importants, i el dimarts feien una dinada amb el recaptat i seguidament organitzaven un sarau.
Pel que fa a la indumentària, vestien espardenyes amb betes de diferents colors, pantalons negres, camals de cuir amb cascavells, camisa blanca, faixa vermella i un mocador gran virolat espatllat (per sobre una espatlla i nuat al pit) i un altre mocador al cap del mateix color. També duien castanyoles amb betes de colors per acompanyar el ball.
L'Esbart Català de Dansaires ens n'ha mostrat la coreografia que van recuperar amb la informació d'arxiu. Dels arxius hem obtingut les partitures i també tenim la música de la dansa que va adaptar el mestre Manuel Oltra per a cobla. En Pau Rumbo ha adaptat la partitura per a les gralles.

BALL DEL TORTELL (BALL PLA)

Per festa major i potser altres dates assenyalades com Sant Isidre al Prat de Llobregat hi feien el ball anomenat del Tortell, en el qual podia prendre part tothom qui hagués adquirit un dels tortells que eren posats a la venda. Algunes fonts ens diuen que els ballaires havien dansat amb un gros tortell penjat a l’esquena mitjançant un mocador de seda lligat al coll, i d’altres fonts, que les balladores es penjaven el tortell al braç. El que és clar és que, acabat el ball, cada parella es menjava el seu tortell. A més dels tortells, també s’havien venut rams que eren regalats a la parella de ball.
En material d'arxiu hem trobat indicacions sobre aquesta dansa al Prat amb referències a la música del Ball del Tortell de Corbera de Llobregat, que és la que hem utilitzat per a la recuperació del Ball. En Pau Rumbo ha adaptat la partitura per a gralles. La música que ens ha arribat té estructura de ball pla.
El ball pla ha estat una de les danses de parella més ballades a la meitat nord de Catalunya. Es tracta d'una baixa dansa medieval, que, més o menys transformada, va tenir el moment de màxim esplendor al segle XVIII. És una dansa oberta, és a dir, amb entrada i sortida a voluntat, ballada a l'aire lliure: places, aplecs i fontades, o en qualsevol indret prou ample en el qual les parelles, sense nombre fix o establert, hi puguin ballar.
Es diu pla perquè la coreografia s'executa bàsicament sense saltar, de manera que el pas que intervé s'anomena punt pla o punt de ball pla.
Coreogràficament, acostumen a tenir dues parts que s'intercalen: a la primera, les parelles caminant, puntejant o realitzant algun altre punt de dansa giren en l'espai, mostrant-se d'aquesta manera a tot el públic present que els envolta; a la segona es poden realitzar figures, evolucions o variacions coreogràfiques, la majoria amb l'anomenat punt pla. Les més comunes són voltar amb la parella, girar sobre un mateix, avançar i retrocedir, esquena amb esquena, etc. Entre la primera part i la segona és força freqüent que cada ballador faci fer un giravolt a la seva parella, sense deixar-se anar, fent-la passar per sota de l'arc format pels dos braços (l'anomenat risto o rístol).
Molts balls plans acaben amb una part alegre i saltada anomenada, segons l'indret, corranda, llesta, juli, rebatut i fins i tot jota. Musicalment, pot ser la mateixa melodia del ball, però en compàs binari en lloc de ternari, com correspon a la majoria de balls saltats. A les corrandes, els balladors i les balladores continuen aparellats però en formació de renglera, agafats tots de les mans. Aquesta renglera es pot tancar, pot evolucionar a dreta i esquerra, passar per sota els ponts que fan alguns balladors, fer i desfer cargols, etc.
La música, que es va accelerant de mica en mica, pot acabar amb un calderó en el qual els homes aixequen les noies per damunt dels seus caps. En aquesta figura final, anomenada salt de dos, de tres, de quatre, etc., segons les dones que s'aixequin a cada grup, s'estableix un duel entre músics i balladors per deixar clar qui resisteix més temps: els músics aguantant la nota o els balladors aguantant les dones.
El ball pla és un dels balls socials per excel·lència.
No tots els balls plans tenen aquesta denominació, n'hi ha que en reben d'altres que poden fer referència a alguns dels balladors o a un objecte, mentre que d'altres s'anomenen encara amb la paraula dansa. El ball pla es fa amb motiu de la festa major o de la festa patronal del lloc.
Des de l'Esbart Català de Dansaires ens han ajudat a reconstruir el ball del tortell que hem presentat per Festa Major l'any 2011.

Hi ha balls en què tots els balladors, homes i dones, van canviant de parella a cada repetició musical i coreogràfica. Són balls socialitzadors en què, quan acaben, tothom haurà ballat amb tothom.
Generalment es fan en rotllana de parelles, ja que aquesta disposició facilita el canvi o la rotació de persones. Són balls força breus, que s'allarguen pel fet d'haver de canviar de parella fins a tornar a la inicial. D'aquesta manera la durada és variable, segons el nombre de parelles que ballin. En general consta de dues parts coreogràfiques; la primera es balla amb la persona que forma la parella, i en la segona es realitza algun moviment de gir, ja sigui mitja volta, una volta amb canvi de mans o volta i mitja, acció que facilita que al darrer moment es canviï de parella, tot avançant o retrocedint en la rotllana.
Aquesta mena de ball és un recurs molt bo i enginyós per a facilitar la coneixença i la relació entre membres d'una col·lectivitat, ja que afavoreix de manera natural el contacte entre persones que potser no coincideixen en cap altre acció conjunta al llarg de la vida quotidiana, i per aquesta raó són considerats socialitzadors. Gairebé sempre es ballen en moments de gresca: aplecs, festes majors, Carnaval, etc.
Un d'aquests balls és el del patatuf que es localitza a les comarques litorals i prelitorals entre Barcelona i Tarragona. Els balladors es disposen en una rotllana de parelles. Cada persona balla amb la seva parella tot el ball fins que al final es fa un canvi de balladors i balladores. En la primera part tots els balladors i balladores fan un picament de mans seguits per uns puntejos amb els peus al davant i al costat; en alguna versió els picaments i els puntejos s'intercalen, i en d'altres primer es fa l'acció amb les mans i després amb els peus.
A continuació, agafats els dos components de cada parella amb les dues mans, els homes fan passar la companya per sota d'un dels braços fent-li donar mitja volta cap a un costat per continuar després cap a l'altre costat. A partir d'aquí, i després de fer una volta, es donen les mans o s'agafen pels braços, i els balladors i les balladores canvien de parella.
Nosaltres ballem el que fan a Viladecans després de ballar la Tornaboda per Carnestoltes. En Pau Rumbo n'ha adaptat la música per a gralles.
YouTube - Vídeos d'aquest correu electrònic

No hay comentarios:

Publicar un comentario